Écrins a la cantonada!

Ja només queden uns dies per a marxar cap als Alps…. quines ganes!

El dia 16 tenim una reunió amb tot el grup de gent per acabar de polir els temes de material, cotxes, etc. Pels comentaris que em fan els companys de feina, es veu que tenen una gran enveja! jeje I és que la sortida s’ho mereix: un entorn privilegiat, amb unes vistes espectaculars i la natura en el seu màxim esplendor; un grup de gent experimentada amb qui aprendrem molt i amb qui podrem fer a partir d’ara mes sortides interessants, diferents i atrevides; una ascensió motivant en tots els sentits (sense ànims de desmerèixer els Pirineus) que, si el temps atmosfèric ens deixa, aprofitarem al màxim!

Recordar només que el que és segur és l’ascenció al Dome de Neige. Depenent de les circumstàncies, farem també la Barre des Écrins el mateix dia. I el segon dia farem quelcom per la zona, però encara no ho hem decidit.

Víctor!! Vamos que nos vamosss!!!

Barqueta

Data i hora:  1.8.07 - 12:27

Lloc: Llac de Bled, Eslovenia.

 

La foto està presa des de l’illa que hi ha al llac. Tot al voltant del llac hi ha infraestructures turístiques, és a dir, que està preparat per a que la gent del país (majoritàriament) hi pugui anar a prendre el sol com si fos una platja del mediterrani: “platges” d’herba verda, embarcadors on llogar barques com la de la foto, alguna zona de picnic, bones vistes i bars on fer unes cerveses. La única cosa que vam trobar a faltar és aparcament :), i és que a l’estiu hi ha força gent refrescant-se. Surt a compte allotjar-se a Bled i anar-hi passejant o en bici. Això sí, no us oblideu la crema solar que el sol pica de valent!

He posat aquesta foto perquè diverses persones m’han dit que els agrada molt. Jo sóc més propens a fer fotos de paisatge i no tant d’objectes, però quan vaig sortir de la barca i vaig girar-me, ho vaig veure clar: havia de fer la foto! El color fosc de l’embarcació contrasta amb la claredat del paisatge de fons i sembla deixar-la en un segon pla, quan en realitat és l’objecte central (els comentaris tipus tècnics són només un reflex del què a mi em sembla, no és res estudiat). Em recordava als típics quadres de la barca a la platja… al col·legi hi havia un company que sempre feia aquest tipus de dibuixos, i per això no em vaig poder estar de fotografiar l’escena.

I la relació que té aquesta foto amb la muntanya? Doncs el propòsit del viatge a Eslovènia: campionat de curses d’orientació i fer un cim dels Alps Julians (estribació oriental dels Alps que acaben al país). Un altre dia faré una petita crònica de l’ascensió i de la competició en una zona rural espectacular.

I ara, un cop acabat l’article, espero que comenteu què us sembla la foto! El que vull és aprendre i els vostres comentaris són importants!

Bosc Vertical

Avui toca fer propaganda gratuïta (potser hauria de demanar compensacions…) a una activitat molt divertida que ja portava força temps perseguint-me: un parc d’aventura entre els arbres!

Consisteix en un circuit entre els arbres fet de passarel·les, lianes, xarxes, ponts, tirolines, etc. i tot això avançant a uns quants metres d’alçada. És ideal per anar-hi amb un grup d’amics, o en família, ja que així disfrutes del patiment dels altres! I és que l’alçada fa estralls i el que vist des de baix sembla fàcil, es torna complicat a vol d’ocell. Dic “complicat” i no “perillós” perquè en tot moment estàs assegurat amb un talabard (altrament dit arnés o boudrier), un mosquetó de seguretat i una politja a un cable d’acer col·locat al damunt de la passarel·la. Si caus (en el cas poc probable de que passi) quedes penjat com un fuet de Vic del cable, amb l’esglai a la cara i els nervis a flor de pell.

Jo hi vaig anar fa uns dies amb uns amics a celebrar el comiat de solter (quines coses de celebrar penjat d’un arbre, no?) d’en Jordi, un paio molt trempat que deixa de ser solter per sempre… I la veritat és que el plan va colmar totes les meves expectatives. Nosaltres vam fer el circuit Els Encantats, que és el més exigent, i per algú jove i aventurer no hi ha d’haver cap problema. Però si haguéssim arribat més d’hora al recinte podríem haver-ne recorregut un altre. El que tenia més bona pinta és el Canopy, perquè és el més alt de tots. Això vol dir que hi hauré de tornar… algú s’hi apunta?

                                            

A Catalunya n’hi ha diversos repartits pel territori. Nosaltres vam anar al de Dosrius (Maresme).

Val la pena provar-ho. No pares de riure ni d’alliberar adrenalina!

Contrallum

Data i hora:  20.8.07 - 19:32

Lloc: El Mirador (1732m), Serra del Cadí, Cerdanya. Entre els refugis de l’Ingla i del Serrat de les Esposes.

Aquesta foto m’agrada molt pel contrallum que fa. Es veu tot el contorn dels arbres i els núvols li donen més força. Em recorda a una foto promocional de la pel·lícula del Senyor dels Anells (de la que sóc gran admirador).

Em va costar una estona i diverses fotos trobar-la. Ja fos per la llum o per la composició. La primera que vaig fer vaig centrar la línia dels arbres i llavors em quedava massa tros negre a sota, cosa que quedava força lleig (a baix a l’esquerra).

També vaig haver d’anar amb compte amb la llum. El segon cop vaig enfocar massa al terra i llavors la foto em va sortir cremada del cel (a baix a la dreta). Però al final vaig poder cantar victòria!

  

 

Projecte dels Écrins

El pròxim projecte que tinc entre mans en quant a muntanya es refereix és de gran envergadura. Bé, com a mínim per a mi és de gran envergadura… no és als Pirineus sinó als Alps i només per això ja ho considero gran. El projecte, de cara al pont de Sant Joan, consisteix en fer un cim al Écrins.

Com diu la viquipèdia, el Parc Nacional dels Écrins està situat als Alps occidentals, entre Gap, Briançon i Grenoble. A part de la seva bellesa natural té un atractiu afegit: 100 cims de més de 3000m (alguns de més de 4000) i una quarantena de glaceres. Un vertader paradís per a l’alpinisme, l’excursionisme i la naturalesa en general.

El plan és anar-hi amb el meu amic Victor Francis i amb un grup de gent del CEC que encara no coneixem a fer la Barre des Écrins (4101m) i/o el Dome de Neige (4015m). Els dos cims són els del fons de la foto, els que tenen més neu.

 

El primer es força més difícil que el segon, ja que s’ha de progressar per una cresta molt aèria (foto de baix). El Victor i jo tenim poca o nul·la experiència en crestes i en escalada mixta (neu i roca) pel que ja veurem si al final ens atrevim a fer la Barre. El que és segur és que només pujant el Dome ja estaria molt content. Tot just seria la tercera vegada que vaig als Alps i, si fem cim, la primera en coronar després dels dos intents previs fallits per mal temps (i que explicaré més endavant al blog). La qüestió és adquirir experiència. Tenim tota una vida excursionista per davant (molt de temps! ) i no vull acabar-la als 24 anys per no ser prudent!

 

 

I per què els Écrins? La història ve de llarg i té relació amb un dels intents previs als Alps que he comentat abans. En un principi, el Victor i jo teníem al cap fer el Mont Blanc aquest estiu. Ho vam intentar l’any passat i teníem una espina clavada. Però per diverses raons hem “obert els ulls” i ens hem desobsessionat amb el cim més alt. Hem “descobert” altres opcions tant o més interessants, i en conèixer la possibilitat d’anar amb gent experimentada als Écrins no ens ha costat massa canviar d’objectiu. 

Us adjunto dos enllaços interessants on he trobat fotos de l’ascenció i una ressenya en anglès:  

 http://danielarndt.com/article/131/Barre_des_Ecrins

http://www.vallouimages.com/vallouimages.net/barre-ecrins/ecrins-01.htm

Ara només queda esperar a que arribi el dia de l’aventura i si tot va bé us l’explicaré, molt emocionat, després de Sant Joan!